Presentació dels projectes Merces i ResCap que estan permetent desenvolupar accions pilot de restauració ecològica marina, amb resultats prometedors

En els últims anys, els boscos de gorgònies, igual que altres espècies estructurals, s'han vist afectades pels impactes derivats de l'activitat humana, com l'efecte erosiu de les arts de pesca, el canvi climàtic i la proliferació d'algues filamentoses, entre d'altres.

L'impacte d'aquestes dues últimes pertorbacions ha causat la pèrdua del voltant del 30% del teixit viu a les gorgònies del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter i al Parc Natural del Cap de Creus, segons resultats del projecte de recerca de la biodiversitat marina de la Generalitat de Catalunya, coordinat des de la Universitat de Barcelona.

Diversos projectes d'investigació que compten amb la col·laboració i complicitat de diferents agents socials (entre ells pescadors, centres d'immersió i diferents entitats de l'administració pública) estan en marxa amb l'objectiu de restaurar els fons marins.

Projecte ResCap

El projecte "Conservació i Recuperació de Poblacions de Gorgònies de Profunditat mitjançant Restauració Ecològica i Mitigació dels Impactes de la Pesca" (ResCap) està emmarcat en el Programa Pleamar de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per la Transició Ecològica, i cofinançat pel Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP).

L'objectiu principal és contribuir al manteniment de les poblacions de gorgònies que es troben entre 80 i 120 metres de profunditat a la plataforma continental del Cap de Creus (Girona), declarat recentment com a Lloc d'Interès Comunitari (LIC) en el marc de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea. Dirigit per Andrea Gori, investigador de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC (ICM-CSIC), el projecte està desenvolupant formes innovadores de recuperació de les gorgònies capturades de forma accidental, en coordinació amb els col·lectius de pesca artesanal de les confraries del Port de la Selva i Cadaqués, i amb la col·laboració el Parc Natural del Cap de Creus.

Els pescadors, amb l'ajuda dels científics, estan recollint i replantant les gorgònies del gènere Eunicella que queden atrapades en les seves xarxes. En el marc del projecte s'han creat dues instal·lacions de recuperació, una al Port de la Selva i una altra a Cadaqués, per mantenir, recuperar i preparar les gorgònies per a la seva replantació. Per a això fan servir una tècnica que emula la forma en què els pescadors del Canal de Menorca tornen les gorgònies a la mar (que hi creixen sobre fons de còdols). És una tècnica prometedora perquè permet replantar les gorgònies de forma molt més senzilla i cobrint grans àrees, a profunditats inassolibles per al busseig.

El treball en el mar es realitza coincidint amb la temporada de pesca artesanal (entre abril i setembre). L'objectiu és que aquesta estratègia pugui ampliar-se i utilitzar-se de forma generalitzada.

Projectes MERCES i ShelfReCover

La tècnica que s'està implementant actualment en el projecte ResCap deriva de les proves pilot dutes a terme durant els projectes ShelfReCover (finançat per la Fundació BBVA) i el projecte europeu ‘Marine Ecosystem Restoration in Changing European Seas’ (MERCES) que persegueix posar a punt mètodes i protocols per restaurar hàbitats marins.

MERCES està coordinat per la Universitat Politècnica de Marche (Itàlia), compta amb 28 socis de 16 països, i una inversió d'uns 6 milions d'euros. Es tracta del primer projecte europeu en el marc de Horitzó 2020 dedicat a la restauració ecològica d'hàbitats de gran biodiversitat marina, com les praderies marines, fons rocosos costaners i ecosistemes profunds.

A Espanya participen investigadors de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) del CSIC, del Centre d'Estudis Avançats de Blanes del CSIC (CEAB) del CSIC, de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Girona.